Es difícil sintetitzar en unes línies la barreja d’emocions que genera un esdeveniment d’aquestes característiques. Més enllà de ho estrictament esportiu, un Campionat de Catalunya de nens d’aquestes edats (no superiors a 10 anys), és un espectacle formidable.

La tensió abans delpartit, l’emoció continguda de l’escalfament, el somriure decomplicitat i les mirades dedicades al seu públic per part dels nens, aquell somriure que ja està abandonant la innocència de ser “petits” per transformar-se en picardia, també l’orgull i responsabilitat de representar els colors del seu Club o fins i tot aquella atenció devota a les últimes instruccions dels seus entrenadors abans de començar el partit........... això és hoquei en estat pur.

Els que estimem aquest esport, trobem aquí la seva essència, el significat de tants anys de dedicació, personalitzat en aquests nens, tant petits i a la vegada tant grans.

El Campionat estava estructurat amb 2 grups de 4 equips cadascun. La deessa fortuna ens va col·locar en el grup B, el més fort, com diuen a la “Champions”: el grup de la mort.

Els nostres 3 rivals eren els 3 primers classificats de cadascuna de les Territorials, és a dir: Manlleu A (1er classificats per Barcelona), Cadí C.H. (1er
classificat per Lleida) i Reus Ploms A (1er classificat per Tarragona).

El grup A estava format pel GEIEG, 1er classificats de Girona i els 3 segons classificats de les seves territorials: Sentmenat A (Barcelona), Mollerussa (Lleida)
i Vendrell (Tarragaona).

Només els 2 primers de cada grup podrien accedir a semifinals i quedar entre els 4 primers. Els altres 2 de cada grup, lluitarien pel 5 i 6e lloc i pel
7 i 8 e lloc. Els partits estaven estructurats en format de benjamins, és a dir, 2 parts de 15 minuts a crono parat i comptant la totalitat de gols marcats i encaixats; com els grans.

Varem debutar amb el primer partit del campionat el dissabte a les 9,30 h. El nostre rival va ser el Manlleu A, a priori l´equip més fort del torneig. El resultat final va ser de 6 a 3 a favor del Manlleu, però “quin partidàs”. Els nostres nois van donar la cara davant d´un conjunt meravellós, res a veure amb els que ens havíem enfrontat fins aquell
moment. El resultat va ser el de menys, perquè havíem donat una imatge excel·lent i els nostres rivals varen començar a veure’ns com un oponent temible. A més el nostre petit 2on porter, va debutar a falta de 5 minuts amb una gran actuació.

El segon partit es va jugar el mateix dissabte a les 18 h. contra el Cadí A, equip consistent, encara que poc vistós, però molt efectiu. La lluita va ser dura, molt dura i el resultat va ser certament injust. Ens vam posar 2-0 a la 1a part, teníem les “Semis” a tocar. Però l’hoquei es imprevisible i van encaixar 3 gols en 6 minuts: el 2on de penal i el 3er a 20 segons del final, que va donar el triomf a l'incòmode Cadí per 2 a 3. Va ser el moment més dur del campionat...

Amb forces i ànims renovats, l’endemà a les 9.30 h ens varem enfrontar al campió de Tarragona, el Reus Ploms A, un equip ordenat però molt més creatiu i patinador que el Cadí. La història es repeteix, després de remuntar el 1 a 0 inicial . Guanyàvem 1 a 3 en un partit formidable, però un Ploms ple de rauxa acabaria marcant l’ultim gol a falta de 10 segons per aconseguir un resultat final d’empat a 3 gols que els hi va donar a ells el pas a Semifinals.

Els Campionats son així, per 2 gols en els últims segons passem de lluitar pels primers llocs a jugar aquella mateixa tarda pel 7er i 8er lloc contra el Vendrell a les 17 h.

Però no abaixaríem els braços. Era la nostre final i competiríem per guanyar, amb la màxima dignitat, sense excuses i amb el que tenim (com diria en Pep Guardiola). Un partit excels ens va donar el 7er lloc contra un rocós oponent que no va ser capaç d’aturar l’allau de joc dels nostres nanos. El resultat final va ser de 5 a 1 a favor del Girona.

I aquí va acabar el nostre campionat: 7ens de Catalunya amb 13 gols a favor i 13 en contra, paradoxal¸ però l’hoquei es així. És dur i cruel però alhora imprevisible i magnífic.

El dilluns ens vàrem dedicar a gaudir de “ poder estar allà “, entre els millors. El Reus Ploms va quedar 3er davant del Mollerussa, reafirmant el mèrit del nostre empat la jornada anterior.

La gran final va ser un espectacle inaudit : Manlleu 4 – GEIEG 2. Inaudit per la qualitat del Manlleu. Es podria definir com un ”equip d’OK lliga
en miniatura”. Espectacular i preciós. El GEIEG es va limitar a especular i defensar per no encaixar una golejada memorable. Felicitats doncs al Manlleu; Impressionants.

Per això hem de valorar el mèrit de Girona, plantant cara a aquest súper-equip en la primera jornada. En tot moment encarant, anant pel partit de forma valenta, sense complexes ni “racaneries”, i sempre, com durant tota la temporada, amb un mínim d’un nen d’iniciació en pista.

Grans els nostres "prebes" !!!!!!

L’entrega de premis, copes, medalles.... La emotiva cantada dels segadors..... Bona organització per part dels amfitrions. I al final els nens
corrent i jugant, saludant als ex-rivals, ara ja amics. Fotos de germanor amb els altres equips, comiats emotius.... Potser mai més hi tornarem, no podem saber-ho, s’havia de gaudir.

En resum, 3 dies inoblidables que ens han fet sentir orgullosos del nostre equip. Per aquest motiu i molts d’altres, no puc resistir-me a dir una vegada mes:

VISCA EL PREBENJAMÍ C !!!

VISCA EL GIRONA C.H. !!!

Coordinador: Segio Alonso

Entrenadora: Carla Dorca

Delegada: Imma Comajoan

Jugadors : Arnau Batlle, Marçal Coll, Àlex Coma, Jana Fontrodona, Quim Hugas, Tavi Raset i Àlex Soriano.

GRACIES A TOTS.

NOTA.- Aquest cronista afeccionat aprofita per acomiadar-se per una “temporadeta”. Desitjo al Girona C.H el millor, tant en la vessant esportiva com en la social. De tot cor: ENDAVANT GIRONA!

--

Toni Soriano.