L'Hoquei sobre rodes es va conèixer a Girona als anys 1935-1936, i es jugava amb un disc de fusta. Els pioners varen ser els tres germans Serra: en Joan, l'August, que ho va saber aprofitar i va arribar a Campió del Món, i en Víctor, en Josep Riera, en Tianet Canals, en Narcís Comadira, en Joan Pera i en Moragriega, i jugaven a la terrassa de la Piscina de Girona. Quan s'hi va construir la pista de ball, es feia servir per patinar i jugar a Hoquei, i acabada la Guerra civil, a l'any 1939, els Serra, amb en Sastre, germans Colls, Ros, Montaña, es va formar la "AGRUPACIÓN DEPORTIVA GERUNDENSE", que sols va durar fins a l'aiguat de l'any 1940, que va deixar inservible la pista de la Piscina, i es va pensar en canviar d'emplaçament, i constituir l'entitat esportiva Girona Club d'Hoquei, i al mes de gener de 1941 es va inaugurar la pista, contra el Cerdanyola, que a l'època era el "gallito" d'aquest esport, i van quedar empatats. L'equip gironí el formaven: Caula, Janny, Serra, Sastre, Colls i Fau.

En aquest punt cal fer una menció especial d'en Josep Ma. Sastre, autèntic forjador del Girona C. H. i paladí de la realització de la pista de Vista Alegre, ja que la seva decidida gestió davant les autoritats locals van fer possible la seva ràpida construcció.

Els següents anys 1941 i 1942, el Girona C. H. va quedar Campió de Catalunya (a l'època, la Lliga, es jugava sols aquí) i a l'any 1943, problemes extraesportius van fer tancar 3 mesos la pista i només es va arribar a la final de la Copa President, que no es va guanyar.

La temporada 1944-45, va quedar Sots-Campió de Catalunya i d'Espanya, final aquesta que es va disputar a Reus, i que a més de perdre, hi va patir un greu accident l'entusiasta i dinàmic President de l'Entitat, l'Emili Banda, que aleshores era Director de Ràdio Girona. Retransmetia per primera vegada un partit d'hoquei amb patins, i va caure d'on l'estava radiant. O sia, que mala sort duplicada, encara que Girona, que ha estat en moltes ocasions pionera de diversos esdeveniments, també ho va ser de tot l'Estat espanyol, al ser el primer partit d'aquest esport que es retransmetia, superant les dificultats que aquella tasca reportava. Els jugadors, per ordre alfabètic, eren en Josep Campistol, en Pere i en Joan Colls, Joan Ferran, Jesús Llenas, Manuel Martínez, Martí Montaña, Joan Rustullet, Josep Ma. Sastre, August Serra i Xavier Serrat. A la temporada 1945-46, a més dels jugadors citats, hi va haver en Ramon Bassó, Lluís Coll, Joaquim Caballé, Emili Puig i Joaquim Trias, i va ser la primera temporada que es va jugar amb bola. S'incorporà al Club l'Escriche i van ser baixa en Bassó i en Coll, que passaren al GEiEG. S'iniciava una esportiva rivalitat.

La temporada 1947-48 s'incorporaren nous jugadors: Danés, els germans Jubert, Xavi Muñoz, Triola i Ybero, i es va arribar a parlar molt de la fusió dels dos clubs de Girona, ja que la supremacia la tenien els de Barcelona i calia reconquistar-la. Després de vàries entrevistes, malauradament, no hi va haver acord, i es va continuar amb les forces partides, i ni la nostra Entitat va fer res ni tampoc el nostre directe rival el GEiEG, fins que amb els millors temps de l'August Serra, que va ser tres vegades Campió del Món, a part de capitanejar l'equip nacional, a la temporada 1952-53 ja es va aconseguir el Sots-Campionat de la Lliga Catalana, i ja decididament a la següent, la 1953-54, es va assolir de nou, per fi, l'ansiejat Campionat de la Lliga de Catalunya, en noble lluita amb els grans equips del Barça, Espanyol i els de Reus. Va durar 3 o 4 temporades aquesta bona ratxa, i l'equip el formaven: Vilar, Ferran, Serra, Ferrer i Escriche, juntament amb els Junqué, Triola, Carreras i Casellas.

Cap a l'any 1960, i al retirar-se els antics Campions, no hi va haver la sort que s'esperava i es va baixar a la 2a Divisió, fins que a la temporada 1965-66, coincidint amb la celebració de les Noces de Plata, el nostre estimat club va tornar a reintegrar-se a la 1a Divisió, rebent per part de l'Ajuntament de Girona la Medalla d'Or de la Ciutat de mans de l'Alcalde, el Dr. Pere Ordis, el nostre estimat amic en l'esport. És molt curiós que amb motiu d'aquestes NOCES DE PLATA i referint-se al nostre Club d'Hoquei, es va publicar en un Calendari del Campionat de Catalunya, de l'època, el que transcrivim íntegrament: NOCES DE PLATA DE L'HOQUEI SOBRE PATINS GIRONÍ!! Bella, beIlíssima frase.

Potser per aquells anys 60, allò més positiu que podem esmentar, va ser que va començar, amb molt d'impuls, el Patinatge artístic, i que actuant com entrenador I'entusiasta Delfí Batallé, va tenir d'alumnes a les següents noies: Anna Ma. Falgàs, Pili Fernàndez, Dolors Gamundi, Ma. Teresa Pagès, Nuri Pérez, Ma. Dolors Puig i les germanes Conxita i Maria Sannicolàs.

Quan el Patinatge va començar a consolidar-se, va ser a l'època que la Pili Fernández, excel·lent i dinàmica professora, es va fer càrrec de la direcció, havent format en el transcurs dels anys molt bones patinadores, i també animant a d'altres que, de la seva mà, s'han convertit en excel·lents entrenadores, i havent mantingut durant molts anys, ja que l'Hoquei no funcionava, el nom del Girona C. de H. arreu d'Espanya, participant en campionats i competicions, i deixant sempre molt alt el Pavelló gironí.Una col·laboradora inestimable en aquesta tasca del Patinatge, fou la Sra. Maria Casellas de Bartolí.

Com podem veure, després de moltes vivències, i de tornar a la 2a Divisió novament, l'Hoquei no va anar bé, fins que amb motiu de la fusió feta als anys 1987-88 amb l'Entitat C.P. DEVESA, aquests nous elements li han tornat a donar vida, i estem segurs que amb ells, el futur del Club està a assegurat.

Actualment hi ha nou equips d'hoquei que, des de l'Escola fins a Sèniors estan lluitant amb un admirable entusiasme, havent ja conquerit a la seva Categoria algun Campionat d'Espanya.

També el patinatge està en un moment de gran esplendor amb 64 nens i nenes de 4 a 20 anys. El patinatge del Girona C.H. està present en totes les categories i obtenen molts bons resultats. La categoria de grup, formada per les patinadores més grans del club, en total 24, han donat durant la temporada 2001-2002 una gran satisfacció: participar als Campionats d'Europa.